La competència comunicativa

Avui, 7 d'octubre vam estar parlant sobre la competència comunicativa, els seus components i de que s'ocupa cada component. <br>

La competència comunicativa és alló que un orador necessita saber per a comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment singinificants per això podem dir que apendre a parlar és una experiència socials. <br><br>

Hi ha maneres de comunicar-se com per exemple d'una forma simple o també la comunicació pot servir per arribar a un objectiu que una persona es planteja com per exemple fer riure o emocionar amb les seves paraules. Però la majoria de vegades parlem per a persuadir o convencer al que ens escolta. Sempre hem de tenir un objectiu ja que aquest en determina molt l'estratègia del discurs.

Si no fem cas del que ens diuen les persones ens envolten, vol dir, que no som competens ni tenim eficàcia sobre el llenguatge, ja que no som capaços d'entre allò que ens volen transmentre.

També hem de tenir en compte el nostre entorn social, ja que això dependra de les variants de situacions, destinataris, varietats geogràfiques i culturals.

Ara explicaré els quatre components de la competència comunicativa.

El primer és la competència lingüística/gramatical. Aquest fa referència al domini del codi lingüístic ja que sense ell les persones no es podrien entendre, per tant no es podrien comunicar.

Aquesta també s'ocupa dels nivells fonològics, morfològics, sintàctics, lèxics i semàntics.

El segon, la competència sociolingüística. Aquest fa referència a les regles socioculturals d'ús. Primerament s'ocupa de la situació o context d'on estiguin les persones. Depèn el lloc o la situació que estiguem farem servir un codi o un altre, aquí es on es dóna èmfasi al registre i la varietat. També, és important, que el propòsit de la interacció tingui un objectiu pel nostre discurs. Ja que és bo tenir un objectiu, ajuda a ser eficaç a l'hora de comunicar i també determina l'estratègia que faràs servir pel discurs, cosa que ajudarà a fer un bon argument i així poder arribar a la fita que es vol aconseguir. Per últim s'ocupa de les normes i convencions de la interacció, que aquestes varien segons el grup o situació social. 

El tercer, la competència discursiva. Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere, és a dir, un text sense contradiccions, això serà possible amb els signes de puntuació i els connectors que faran una bona cohesió del text.

Per últim, tenim la competència estratègica. Aquesta fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències per limitacions i insuficiències, es a dir,  en una situació on l'orador es quedi en blanc pot repetir allò que acaba de dir o pot fer alguna pregunta, també pot buscar sinònims o fer servir l'humor, que aquest és una manera molt eficaç per comunicar el que volem dir. L'altre utilitat és afavorir l'efectivitat de la comunicació, que això es pot du a terme quan coneixem al públic i ens adraçament directament a ells. Amb l'humor (un acudit personal o graciós) relaxa i fa que captem l'atenció del públic. 

Com a conclusió podria dir que la competència estratègica engloba tots els aspectes necessaris per fer un bon discurs, per tant aprendre a parlar d'una forma reflexiva i segura, 

i això només és fa practicant. 

La reflexió que extrec de tot això, és que les dues primeres competències, la lingüística/gramatical i la sociolingüística, són les que es treballen més a l'escola i les altres dues no es treballen gens, encara que siguin les més importants o bàsiques per saber parlar bé en públic i tenir èxit. També, crec que tothom pot arribar a ser un bon comunicador ja que hi han moltes tècniques o recursos i aquests s'han de treballar molt bé.